FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar, especialment amb afectació. En qualsevol conversa ostentava la seva erudició. Mostrar amb afectació una posició social pròspera. Als nou-rics els agrada ostentar. Estar en possessió (d'un títol o d'un càrrec). El candidat va ostentar [...]
Un dels significats del verb ostentar és estar en possessió d'un títol o d'un càrrec. Per tant, es pot utilitzar amb aquest sentit al costat d'altres verbs com ocupar, exercir, posseir o tenir en frases com les següents:
Núria Coma ostenta el títol de presidenta de la cambra.
Ocupa el càrrec de [...]
v tr 1 [mostrar] ostentar. 2 [con afectación o vanidad] ostentar. Ostentar sus títulos, ostentar els seus títols. 3 [poseer] ostentar, posseir, detenir. Ostenta un título nobiliario, ostenta un títol nobiliari. [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
ostentar v tr - tenir / exercir / detenir v tr Ocupar un càrrec rellevant, ser titular d'un
títol, etc.
NOTA: En català, el verb ostentar només significa 'mostrar per lluir'.
ES: La Sra. A ostenta el cargo de presidenta.
CA: La Sra. A té el càrrec de presidenta (o és presidenta). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
edifici a un servei públic. Annexar. Algú, fingir, ostentar, (una qualitat, una actitud, una virtut, un estat d'ànim, etc.) que no té. Afectar modèstia, austeritat. Afectar un zel que està lluny de tenir. Afectar entusiasme. Afectar ignorància. Prendre (una forma [...]